Els mòbils s’han convertit en càmeres que graven de tot i fan fotos que mai mirem. Es comparteixen milions de vídeos i fotografies, de continguts, moments de tota mena i de tothom. Per molt que es digui, és incontrolable formar-hi part, encara que no tinguis xarxes socials ni un mòbil, cosa bastant difícil. No fa tants anys que els mòbils es van imposar al telèfon convencional i no haguéssim dit mai que es convertís en tot menys amb un aparell per trucar.

El fet que tothom pugui tenir una càmera a la butxaca pot comportar moltes reflexions, però jo vull destacar el que vaig escoltar l’altra dia en una cafeteria. Un grup de dones de d’uns quaranta anys planificaven una sortida d’un pont. Om, quan busca de fer una sortida mira la situació dels hotels, els llocs on visitar, com utilitzar el transport públic… coses d’aquestes. Doncs no, les quatre dones que comparties cafè amb sucre i mòbil al costat, només els preocupava a quins racons es podrien fer una selfie. Els donava molta importància el fet de compartir-ho a les xarxes: «quan la meva cosina vegi que he estat aquí hi voldrà anar», «els de la feina es moriran d’enveja».

Quina és la prioritat?, passar-ho bé viatjant o fent qualsevol activitat o compartir-ho per les xarxes socials?, vas de viatge o fas aquesta activitat perquè en tens ganes o perquè ho podràs penjar a l’Instagram?

Jo aniria a tot arreu amb una GoPro, és cert, sí. M’agradaria que els moments únics es poguessin recordar amb la màxima nitidesa. Però la prioritat no és el record, la prioritat és viure el moment.