La màquina i el maquinista

La màquina i el maquinista

Un dels motius pels quals vaig optar per escollir les produccions i els serveis a oferir és pel material tècnic. Cada producció necessita un material tècnic concret, sigui un petit vídeo o un programa de televisió de gran format, en tota producció audiovisual s’ha d’escollir el material adequat. Un dels problemes que tenia fins que em vaig replantejar els serveis a oferir i fer menys produccions, era que mai tenia l’equip tècnic que volia, o bé que l’havia de llogar. A poc a poc vas comprant equip segons les produccions que vas fent amb més freqüència i quan tens un altre tipus de treball llogava l’equip. Però no és el mateix. No té res a veure. Llogant l’equip t’arrisques econòmicament, no és un equip del qual estiguis familiaritzat.

Per altra banda, s’ha de tenir en compte que constantment els equips canvien i s’han de fer inversions constantment.

Oferir realitzacions en directe, vídeos corporatius o la producció de programes de televisió, o ets un gegant de la indústria audiovisual, o bé t’has de plantejar a què et vols dedicar per oferir el millor servei amb l’equip necessari.

Molts companys han perdut el pis, el cotxe per culpa d’invertir, jugar fort i no sortir bé la jugada. És una llàstima perquè la intenció és bona, però cal ser realista.

És per això que vaig decidir fer un llistat molt curt de produccions, uns serveis limitats. Així em puc permetre tenir l’equip tècnic necessari, poder afrontar la feina amb la màxima garantia que no serà per la tecnologia que la feina no surti bé.

És evident que el maquinista és més important que la màquina, però no hem d’oblidar que treballem amb tecnologia, que el nostre llapis és la càmera i la paleta de colors l’equip d’edició. No fem experiments, l’especialització és per fer les coses millor, potser menys, però sí millor. Invertir en equip tècnic és important, però més important és invertir en pensament.

Menys és més

Menys és més

I amb aquesta afirmació es podria acabar l’article. Però quan ho pots comprovar de primera mà, ve molt de gust deixar-ho clar i posar-ho en pràctica.

Val menys més i millor, concentrar els esforços aprenent de l’experiència. Per això en el camp audiovisual és tan important tenir-ho en compte. Aquest, és un món ple d’oportunitats, però també amb moltes opcions que cal tenir clares per dedicar-te no només a allò que et pot donar millors resultats econòmics, sinó allò que més es pugui identificar amb el teu talent i la teva manera de ser. Sí, sí, la teva manera de ser. Quan un deixa de fer de càmera, per exemple, funda una productora, una empresa, si la cosa va bé i creix. Aquell càmera deixarà la càmera, s’haurà d’ocupar d’atendre els clients, de fer un equip que funcioni bé, de gestionar un equip tècnic, d’arriscar la seva economia per poder seguir creixent.

Passarà les hores en una taula de reunions amb clients, assessors o treballadors. La mirada davant de la pantalla de l’ordinador amb fulles d’excel i no davant del visor.

En un d’aquells moments que estàs a punt de dormir i fas repàs, potser d’adonaràs que tens més diners que mai, però no ets feliç, no els pots gaudir i les pastilles per l’ansietat cada vegada són de més grams. T’adonaràs que no estàs fent allò que t’apassiona de veritat: gravar. Llavors, pensaràs que és massa tard, però mai és massa tard per agafar una càmera, sortir a gravar, demostrar el teu talent i comprovar que MENYS ÉS MÉS.

PD: autobiogràfic, sí.

No està gravat, no existeix

No està gravat, no existeix

Els mòbils s’han convertit en càmeres que graven de tot i fan fotos que mai mirem. Es comparteixen milions de vídeos i fotografies, de continguts, moments de tota mena i de tothom. Per molt que es digui, és incontrolable formar-hi part, encara que no tinguis xarxes socials ni un mòbil, cosa bastant difícil. No fa tants anys que els mòbils es van imposar al telèfon convencional i no haguéssim dit mai que es convertís en tot menys amb un aparell per trucar.

El fet que tothom pugui tenir una càmera a la butxaca pot comportar moltes reflexions, però jo vull destacar el que vaig escoltar l’altra dia en una cafeteria. Un grup de dones de d’uns quaranta anys planificaven una sortida d’un pont. Om, quan busca de fer una sortida mira la situació dels hotels, els llocs on visitar, com utilitzar el transport públic… coses d’aquestes. Doncs no, les quatre dones que comparties cafè amb sucre i mòbil al costat, només els preocupava a quins racons es podrien fer una selfie. Els donava molta importància el fet de compartir-ho a les xarxes: «quan la meva cosina vegi que he estat aquí hi voldrà anar», «els de la feina es moriran d’enveja».

Quina és la prioritat?, passar-ho bé viatjant o fent qualsevol activitat o compartir-ho per les xarxes socials?, vas de viatge o fas aquesta activitat perquè en tens ganes o perquè ho podràs penjar a l’Instagram?

Jo aniria a tot arreu amb una GoPro, és cert, sí. M’agradaria que els moments únics es poguessin recordar amb la màxima nitidesa. Però la prioritat no és el record, la prioritat és viure el moment.

Fes el vídeo de boda que voldries per tu

Fes el vídeo de boda que voldries per tu

Pot semblar un bon missatge publicitari per oferir als clients, però és imprescindible crear el vídeo de boda que voldries per tu. No facis un vídeo de boda que no voldries que et fessin a tu. Dir-te això abans d’entregar un vídeo de boda t’exigeix fer que cada vídeo sigui únic, com cada parella. Això és imprescindible, no caure a una possible rutina de feina. En tot cas, que l’únic que es repeteixi sigui la teva mirada, el teu estil.

Fer el vídeo de boda que voldries per tu no és tan fàcil. A vegades, els nuvis demanen coses que tu no t’hi sents identificat amb l’estil de vídeos que fas. Aquí, un ha de ser valent i sincer, exposar els motius pels quals no creus que sigui la millor opció fer l’estil de vídeo que proposa la parella, en cas que no hi hagi manera, no acceptar aquesta feina. Perquè en definitiva no estem fent xurros, per tant, si cada vídeo ha de ser diferent i únic com la parella, la confiança ha de ser màxima, i tu no podràs donar tot el que vols si t’estan demanant un estil de vídeo que a tu no t’agrada.

Si parlem de vídeos corporatius, per empreses o marques podríem fer moltes excepcions. Entremig i hi ha molts intermediaris i un s’ha d’adaptar a coses que potser no li agraden. Els objectius de comunicació a transmetre són molt diferents.
Però si parlem de bodes, no és el mateix, perquè el factor humà hi és a cada pla que fas. Per tant, com un mantra, cada vegada que agafo el cotxe per anar a una boda, cada vegada que faig un visionament d’un muntatge final, em dic: fes el vídeo de boda que voldries per tu.

La importància de la música en un vídeo

La importància de la música en un vídeo

Tothom sap que la música és molt important en un vídeo. Tothom ho sap perquè tothom consumeix programes de televisió, cinema, sèries, vídeos i més vídeos. Però per què és tan important?

El vídeo es compon d’uns plans gravats d’una certa manera amb una intencionalitat molt clara. Hi ha un muntatge amb un estil també definit segons els objectius que s’han d’aconseguir. En l’edició de vídeo és a on s’estableix el ritme del vídeo, la narració audiovisual. I la música?, la música fa la màgia.

És així. Pots editar un vídeo i que la música hi posi el ritme, o bé editar el vídeo a ritme de la música. Tens l’opció d’explicar emocions en uns moments precisos d’una cançó. Així podríem fer un llistat ben llarg, un llistat apassionat, el llistat màgic de les opcions que la música ofereix a un vídeo, sempre amb un denominador comú: explicar emocions. Fer poesia amb vídeo o fer de la poesia imatge i so. Recordo llegir poemes en una cala de Menorca i imaginar-me com seria una escena en vídeo. També em passa que quan tinc l’encàrrec d’un projecte audiovisual he d’imaginar com serà, escriure un guió, o treballar amb el material gravat i fer l’exercici poètic però al revés. El punt de partida sempre és allà on tot és possible: la imaginació.

El vídeo i la poesia

El vídeo i la poesia

Què hi té a veure la poesia amb el vídeo? doncs molt. Des que vaig descobrir la poesia vaig entendre perquè m’agradava el món dels versos i l’audiovisual. Amb els poemes has d’imaginar-te les sensacions, les emocions, paisatges, somriures, mirades, llàgrimes, indrets, llums, colors… En canvi, en l’audiovisual és explícit. Ofereixes allò que pot projectar la teva imaginació amb l’ajuda tècnica en una peça audiovisual.

Fer poesia amb vídeo o fer de la poesia imatge i so. Recordo llegir poemes en una cala de Menorca i imaginar-me com seria una escena en vídeo. També em passa que quan tinc l’encàrrec d’un projecte audiovisual he d’imaginar com serà, escriure un guió, o treballar amb el material gravat i fer l’exercici poètic però al revés. El punt de partida sempre és allà on tot és possible: la imaginació.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies