I amb aquesta afirmació es podria acabar l’article. Però quan ho pots comprovar de primera mà, ve molt de gust deixar-ho clar i posar-ho en pràctica.

Val menys més i millor, concentrar els esforços aprenent de l’experiència. Per això en el camp audiovisual és tan important tenir-ho en compte. Aquest, és un món ple d’oportunitats, però també amb moltes opcions que cal tenir clares per dedicar-te no només a allò que et pot donar millors resultats econòmics, sinó allò que més es pugui identificar amb el teu talent i la teva manera de ser. Sí, sí, la teva manera de ser. Quan un deixa de fer de càmera, per exemple, funda una productora, una empresa, si la cosa va bé i creix. Aquell càmera deixarà la càmera, s’haurà d’ocupar d’atendre els clients, de fer un equip que funcioni bé, de gestionar un equip tècnic, d’arriscar la seva economia per poder seguir creixent.

Passarà les hores en una taula de reunions amb clients, assessors o treballadors. La mirada davant de la pantalla de l’ordinador amb fulles d’excel i no davant del visor.

En un d’aquells moments que estàs a punt de dormir i fas repàs, potser d’adonaràs que tens més diners que mai, però no ets feliç, no els pots gaudir i les pastilles per l’ansietat cada vegada són de més grams. T’adonaràs que no estàs fent allò que t’apassiona de veritat: gravar. Llavors, pensaràs que és massa tard, però mai és massa tard per agafar una càmera, sortir a gravar, demostrar el teu talent i comprovar que MENYS ÉS MÉS.

PD: autobiogràfic, sí.

Check out other articles